Demostrada la viabilitat de la ultrafiltració mitjançant el sistema AnMBR
NotíciesAqualia mostra els primers resultats del tractament anaeròbic d'efluents del prototip UMBRELLA
Des de la posada en marxa el març del 2018, s'han estudiat dos aspectes fins aleshores poc o gens coneguts en el sector dels efluents provinents del tractament de residus sòlids urbans.
D'una banda, durant l'estiu de 2018 es va quantificar la degradació de la matèria orgànica d'aquests efluents per part de les comunitats microbianes presents en el reactor anaeròbic, així com la quantitat de biogàs generat. Les condicions van ser en règim de mescla completa, a temperatura de 35ºC i en condicions anaeròbies. Es va obtenir una productivitat entre 230 i 342 NL CH4/kg DQO eliminada per a una alimentació de càrregues orgàniques entre 1,8 i 5 kg DQO/m3/d. El biogàs obtingut és ric en CH4 (74 – 77%), un contingut molt superior a l'obtingut en els digestors de via seca (habitualment, 57-60%). El procés es va mostrar estable en tot moment.
Per altra banda, durant l'últim trimestre de 2018, s'inicien les primeres proves en configuració AnMBR (Anaerobic Membrane Bioreactor) per tractar anaeròbiament els efluents. S'ha determinat l'evolució dels paràmetres claus de l'operació (permeabilitat, flux i pressió trans-membrana) a mesura que augmenta el volum filtrat. S'observa que la permeabilitat disminueix durant els primers 3000 l/m2 filtrats, però després sembla estabilitzar-se, fet que difereix de qualsevol referència anterior amb aquest tipus d'efluents. És a dir, per primera vegada, la ultrafiltració és sostenible en el temps sense que les membranes col·lapsin. Aparentment, no hi ha diferències en els valors de permeabilitat entre operar amb o sense contrarentat.
Finalment, s'ha de destacar que l'acumulació de fibres en la línia d'aigües (problema conegut com ragging) disminueix la velocitat tangencial, fet que acaba col·lapsant les membranes. Gràcies al filtre adequat, s'ha aconseguit resoldre aquest problema.
D'una banda, durant l'estiu de 2018 es va quantificar la degradació de la matèria orgànica d'aquests efluents per part de les comunitats microbianes presents en el reactor anaeròbic, així com la quantitat de biogàs generat. Les condicions van ser en règim de mescla completa, a temperatura de 35ºC i en condicions anaeròbies. Es va obtenir una productivitat entre 230 i 342 NL CH4/kg DQO eliminada per a una alimentació de càrregues orgàniques entre 1,8 i 5 kg DQO/m3/d. El biogàs obtingut és ric en CH4 (74 – 77%), un contingut molt superior a l'obtingut en els digestors de via seca (habitualment, 57-60%). El procés es va mostrar estable en tot moment.
Per altra banda, durant l'últim trimestre de 2018, s'inicien les primeres proves en configuració AnMBR (Anaerobic Membrane Bioreactor) per tractar anaeròbiament els efluents. S'ha determinat l'evolució dels paràmetres claus de l'operació (permeabilitat, flux i pressió trans-membrana) a mesura que augmenta el volum filtrat. S'observa que la permeabilitat disminueix durant els primers 3000 l/m2 filtrats, però després sembla estabilitzar-se, fet que difereix de qualsevol referència anterior amb aquest tipus d'efluents. És a dir, per primera vegada, la ultrafiltració és sostenible en el temps sense que les membranes col·lapsin. Aparentment, no hi ha diferències en els valors de permeabilitat entre operar amb o sense contrarentat.
Finalment, s'ha de destacar que l'acumulació de fibres en la línia d'aigües (problema conegut com ragging) disminueix la velocitat tangencial, fet que acaba col·lapsant les membranes. Gràcies al filtre adequat, s'ha aconseguit resoldre aquest problema.
